• Andorra
 
 
ANDORRA I LA SEVA HISTORIA LA HISTÒRIA

Segons una antiga llegenda, Carlemany va fundar Andorra l'any 805 en reconeixement a l'ajuda prestada pels seus habitants contra els sarraïns.

Entre el segle IX i el X les valls andorranes pertanyien als comtes d'Urgell, que el 988 les van cedir a l'Església d'Urgell a canvi d'altres possessions a la Cerdanya.

De fet no va ser fins al segle XII en que els andorrans van reconèixer la sobirania de l'Església d'Urgell.
El primer document conegut sobre Andorra és l'Acta de Consagració de la catedral de Santa Maria d'Urgell de l'any 839, que esmenta les parròquies d'Andorra com a feu dels comtes d'Urgell.

D'ençà va començar un període de lluita per la sobirania de les valls andorranes, sobretot amb els comtes d'Urgell, que va provoca que els bisbes demanessin ajuda i protecció als senyorius més pròxims. Gràcies a la seva cooperació amb el bisbe, la Casa de Caboet va rebre en qualitat de feu les valls d'Andorra.

Els matrimonis de les diverses generacions de Caboet van acabar unint-los amb les cases de Castellbò, de Foix i de Bearn.

El segle XIII va ser una època de lluites aferrissades entre els comtes de Foix i l'Església d'Urgell per fer minvar els drets dels bisbes sobre Andorra.

ELS PACTES
Les hostilitats van acabar amb la signatura de dues sentències arbitrals anomenades Pariatges, signades els anys 1278-1288 entre el Bisbe d'Urgell, Pere d'Urg, i el Comte de Foix, Roger Bernat III.

Els Pariatges van establir la consobirania del bisbe d'Urgell i del comte de Foix sobre Andorra: així va nèixer el Principat d'Andorra.
Avui Andorra segueix sent un coprincipat, amb les figures del bisbe d'Urgell i del president de la República Francesa com a coprínceps, actuanat tots dos en total igualtat i a títol personal.

En el transcurs del segle XV els comtes de Foix van esdevenir sobirans de Navarra.

L'any 1589 Enric, Rei de Navarra i Comte de Foix, Vescomte de Bearn i Senyor d'Andorra, va esdevenir Rei de França, unint a la corona els drets de consenyoria dels Comtes de Foix.

L'any 1793, a causa de l'origen feudal dels lligams que unien Andorra amb França, els republicans francesos es negàren a mantenir les relacions amb els andorrans i a rebre el seus tributs. Tretze anys més tard, l'any 1806, Napoleó va restablir la tradició feudal i amb ella, els drets de consenyoria de França sobre el Principat d'Andorra.

Amb l'evolució històrica i política, Andorra continua sent avui dia un coprincipat, amb el Bisbe d'Urgell i el president de la República Francesa com a coprínceps a títol personal i en absoluta igualtat.

L'EVOLUCIÓ
Des que es va crear el Consell de la Terra l'any 1419, com a primera forma parlamentària amb representants de les parròquies per tractar els problemes de la comunitat, el poble Andorra a cresut i s'ha modernitzat actualitzant les seves institucions fins avui dia.

L'anomenada Nova Reforma que va tenir lloc durant la segona meitat del segle XIX, va aportar canvis substancials en la política i l'administració, destacant l'atribució del dret de vot a tots els caps de casa i també amb l'augment del poder del Consell General.

Amb la creació del Consell Executiu , van començar les més recents i més decisives reformes per al Principat d'Andorra amb l'elaboració de la Constitució escrita. El procés va acabar el 14 de març del 1993, amb la primera Constitució d'Andorra. Aquest fet va fer del Principat , un estat independent, de dret, democràtic i social, i amb una nova definició de competències de les seves institucions.


INFORMACIÓ GENÈRICA DEL PRINCIPAT D'ANDORRA

LES 7 PARRÒQUIES ANDORRANES
El territori del Principat d'Andorra està estructurat en set parròquies: Sant Julià de Lòria , Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, Encamp, Canillo, Ordino i la Massana.

Les parròquies estan gestionades cadascuna pel seu comu de forma independent.

A Andorra el mot parròquia ve a definir tant la jurisdicció eclesiàstica com la civil. L'eclesiàstica la regenta el sacerdot, qui és nomenat al seu temps pel Bisbe d'Urgell.

Cada comú governa, representa i administra els interessos i els bens de la seva parròquia.

Cada comú representa i defensa els interessos de la seva parròquia, així com a de dissenyar, gestionar i dur a terme el seu pressupost anual. El comu dirigeix al seu temps la seva política parroquial.
Per dur a terme les seves funcions, el comú dicta normes sobre les seves ordenacions, reglaments i decrets, sempre en l'àmbit del territori parroquial i vetllant pel seu compliment. El comú ha de presentar els projectes de llei per què aquests, siguin aprovats pel Consell General.

Cada quatre anys el Consell de comú s'elegeix democràticament mitjançant un procés electoral. El consell de cada comú està compost pel cònsol major, el cònsol menor així com per un nombre de consellers comunals que varia entre 8 i 14 consellers segons cada parròquia.

Algunes parròquies coneixen una circumscripció territorial menor anomenada quart o veïnat.
Les parròquies d'Ordino, la Massana i Sant Julià de Lòria estan dividides en quarts, mentre que Canillo ho està en veïnats.


SUPERFÍCIE I COTES
La superfície total del país és de 468 km2. La cota més alta és el pic de Coma Pedrosa amb 2.942 m, situada a la vall d'Ordino, i la cota més baixa és el punt fronterer amb Catalunya, amb 838 m, i correspon a la parròquia de Sant Julià de Lòria.

Font: Govern d'Andorra
 

© 2010 - 2017 • ANDORRAALDIA.COM (NO+3 DIGITAL DISSENY GRAFIC A ANDORRA)

powered by INEBIT, SL DISSENY WEB A ANDORRA, SERVIDORS DEDICATS I HOSTING

LEGAL NOTICE